El cicle natural de l'aigua

El cicle hidrològic o natural de l'aigua, ens explica com es relaciona  l'aigua a la hidrosfera. La hidrosfera està formada per tota l’aigua del planeta Terra, tant la que veiem a la superfície com la que està soterrada o a l’interior de les roques i el magma, independentment d’en quin estat es trobi, líquid, gas o sòlida com la neu o el gel.

Els diferents dipòsits d’aigua de la hidrosfera estan connectats entre si i l’aigua flueix a través d’ells configurant el cicle hidrològic.

Aquest cicle no té principi ni fi,  ja que l’aigua del planeta està canviant constantment, encara que en alguns casos aquest canvi sigui molt lent o no sigui visible per als nostres ulls.

Els processos relacionats amb el cicle de l’aigua són:

Evaporació, que es produeix quan l’aigua passa d’estat líquid a gas. Per exemple als oceans, a causa de l’escalfor del sol en la massa d’aigua, aquesta s’evapora i ascendeix cap a l’atmosfera. Aquest canvi d’estat de líquid a gas en les cobertes vegetals es coneix com a evapotranspiració i en el món animal com sudoració.

Sublimació, que és quan l’aigua passa d’estat sòlid a gas directament, sense passar per l’estat líquid.

Condensació, que és quan l’aigua passa d’estat gasós a líquid. L’aigua que s’ha evaporat a causa de la calor del sol, ascendeix cap a l’atmosfera refredant-se de nou quan arriba a les capes més altes. Quan això passa, apareixen els núvols, formats per gotetes microscòpiques d’aigua.

Precipitació, que és quan les gotetes d’aigua que formen els núvols van creixent i formant gotes cada cop més grans. Quan el pes d’aquestes és prou gran, cauen en forma de pluja, neu o calamarsada, depenent les condicions de temperatura i pressió que es trobin al caure.

Infiltració, que és l’aigua que flueix del terra i, mitjançant els porus que conté el terreny, va baixant  i circulant per l’interior del sòl. Pot donar lloc a la formació d’aqüífers, que són formacions geològiques subterrànies poroses que contenen aigua.

L’aigua que es filtra pot provenir de la pluja, dels rius, llacs o qualsevol altra font d’aigua en contacte amb la superfície.

També es pot quedar a les capes menys profundes i, per exemple, relacionar-se amb la vegetació. Tornarà a l’atmosfera mitjançant l’evapotranspiració.

Escolament és l’aigua líquida que, a causa del pendent, llisca cap avall formant, per exemple, rieres en episodis de pluja intensa.

Rosada, és quan la humitat de l’aire es condensa formant gotetes en superfícies com la vegetació.

Imatge

El cicle de l’aigua que no volem:

Contaminació marina, ja que provoca la desaparició de la vida al mar. Entre d’altres la de la posidònia, una planta aquàtica considerada el pulmó del Mediterrani, ja que genera part de l’oxigen que consumin, (20 litres d’oxigen diaris per metre quadrat de posidònia). La posidònia creix en prades, que també són la llar de moltes espècies marines de peixos i altres organismes que es veuran afectats amb la seva desaparició.

Amb l’augment de les temperatures, també augmentarà l’evaporació, la qual cosa es tradueix en més sequeres, és a dir més temps entre episodis de pluja, i quan plogui, aquestes pluges seran més extremes o intenses, cau més quantitat d’aigua en menys temps, inundacions.

La coberta vegetal ajuda a retenir la terra i part de l’aigua quan plou i protegeix el sòl. Sense aquesta coberta, que s’està perdent a causa de les sequeres i canvis en les temperatures dels ecosistemes, l’aigua d’escolament erosiona el terreny fins a un 90% més, emportant-se els materials al seu pas.

Hi ha substàncies tòxiques a l’atmosfera, produïdes per processos industrials, que són captades per les gotetes d’aigua en la condensació, que en caure en forma de pluja, fan que aquesta pluja sigui de natura àcida, posant en perill l’equilibri de molts ecosistemes.

 Contaminació d’aqüífers. Hi ha diferents casos o motius pels quals els aqüífers acaben contaminats o amb aigua no potable:

-Aigua de rius o llacunes, que porten contaminants per la indústria o a accions directes d’éssers humans que acaba filtrant-se al subsol. Un cas molt comú, és la contaminació per nitrògens, degut als adobs dels camps de cultiu, que són arrossegats fins a les aigües profundes.

- Sobreexplotació, que és quan es treu més aigua de la que entra.

- Salinització, quan entra aigua salada al seu interior.

Aquest últim cas pot passar en aqüífers propers a la línia de costa, si se sobreexplota o no arriba aigua suficient per mantenir el nivell, baixa el nivell d’aigua dolça i deixa lloc a l’aigua de mar, que salinitza el total de l’aigua, quedant-se aquest inservible pel consum humà.

Desaparició del gel als cims de les muntanyes, com a conseqüència de l’augment de les temperatures. Aquest gel i neu són un reservori d’aigua i un ecosistema de moltes espècies animals i vegetals i, a més, ajuda a conservar el terra i el paratge.

Imatge

El cicle artificial de l'aigua

Els humans captem l’aigua tant del subsol, com de les llacunes i rius, i un cop utilitzada la retornem al medi natural, depurada. És el que entenem com cicle artificial de l’aigua.

Aquest, s’inicia amb la seva captació del medi per a usos agrícoles o el seu tractament, per fer-la apta per al consum humà. El tractament de l’aigua és un procés tecnològic, en alguns casos molt complex, al que segueix una distribució fins a les llars i les empreses.

Les companyies com Aigües de Mataró destinem molts esforços per assegurar que hi hagi una disposició permanent d’aigua a tota la ciutat i en condicions de qualitat òptimes. L’aigua, un cop feta servir, és abocada a la xarxa de clavegueram, que la porta fins a la depuradora.  Les aigües residuals són tractades en un llarg i costós procés, per tal de poder-les retornar al medi de la millor manera possible o per poder-la reutilitzar per altres usos com poden ser el reg agrícola, el d’espais verds o la neteja de carrers.

Imatge

Captació: L’aigua es recull del medi natural, ja siguin aigües superficials (embassaments i rius) o subterrànies (aqüífers) i des d’allà es porta a les plantes de tractament. En episodis d’emergència per sequera, cada vegada adquireix més importància l’aigua dessalada, aquesta aigua s’agafa del mar o bé d’aqüífers que s’han salinitzat i se li realitza un tractament d’osmosi per treure-li les sals i convertir-la en
aigua apta per al consum.

Tractament: L’aigua recollida del medi natural es transporta fins a les plantes de tractament, on se sotmet a una sèrie de tractaments físics i químics, que inclouen la desinfecció i que garanteixen que l’aigua compleix totes les garanties sanitàries exigides per les autoritats competents i que la fan apta per al consum.

Distribució i consum: L’aigua arriba als habitatges dels usuaris a través de les xarxes de distribució. El control de la qualitat de l’aigua es manté fins al moment de ser lliurada als abonats.

Clavegueram: Una vegada utilitzada, l’aigua bruta dels habitatges se’n va cap a la xarxa de clavegueram. Aquesta recull les aigües residuals i en cas de xarxes unitàries, recullen també les aigües de la pluja i les condueixen cap a les depuradores.

Depuració i retorn al medi ambient: Les estacions depuradores eliminen de l’aigua totes les impureses que ha anat acumulant en el cicle d’ús, de manera que es pugui retornar al medi natural amb el mínim risc mediambiental.