Contacte
93 741 61 00
On som
L’actuació ha permès identificar, documentar i protegir un tram de la Via Augusta que transcorre a més de 3 metres soterrat seguint el traçat del Camí del Mig. S’han localitzat restes dels dos murs que delimitaven la via romana a banda i banda, una part del ferm i marques de les rodes dels carros que hi circulaven.
El Camí del Mig s’ha reobert al trànsit un cop finalitzades les obres de renovació de la xarxa de clavegueram i també un tram de la xarxa d’abastament d’aigua potable. Aigües de Mataró, que ha dut a terme els treballs, va finalitzar el passat divendres l’asfaltat del vial.
La intervenció ha suposat la renovació de la xarxa de clavegueram en el tram comprès entre la plaça de Manuel Serra i Xifra i la ronda de Francesc Macià. Aquesta secció presentava un estat de conservació deficient i havia estat identificada com a prioritària dins l’ampliació del Pla Director del Clavegueram de Mataró. S’han construït 261 metres de tubs de PVC de diferents diàmetres, s’han renovat els claveguerons i les connexions dels embornals amb el mateix material. També s’han instal·lat dos pous de registre de PVC, tres cambres amb blocs de formigó i tres pous amb parets de maó calat. Aquestes millores permeten augmentar la capacitat de drenatge del carrer.
A banda de l’actuació al clavegueram, Aigües de Mataró ha renovat un tram de la xarxa d’aigua potable al Camí del Mig, a l’alçada de la cruïlla amb la plaça de Manuel Serra i Xifra, així com les connexions amb la ronda de Leopoldo O’Donnell i l’avinguda de Lluís Companys. Les canonades preexistents s’han substituït per 383 metres de tubs de diferents materials i diàmetres, i s’han instal·lat noves descàrregues i vàlvules de maniobra per garantir el correcte funcionament i manteniment de la xarxa. També s’han renovat els hidrants per millorar la cobertura contra incendis a la zona. Canonades provisionals han assegurat l’abastament d’aigua potable durant les obres.
Arran dels treballs, el carrer ha estat tallat durant un any, sis mesos més del previst, principalment per l’aparició de serveis no previstos, problemes d’estabilització dels terrenys i la necessària coordinació amb la intervenció arqueològica. El seguiment arqueològic de les actuacions es va preveure des d’un inici ja que es contemplava la possible aparició de vestigis de la calçada romana.
Aigües de Mataró va adjudicar les obres a l’empresa Gestión Ingeniería y Construcción de la Costa Dorada, SA, per un import de 1.077.057, 68 € (IVA inclòs), i l’obra mecànica l’ha realitzada la pròpia companyia per un import de 144.654, 54 € (IVA inclòs).
La Via Augusta
Durant les obres de renovació de les xarxes de clavegueram i abastament d’aigua potable del Camí del Mig, concretament entre els carrers de Joan Larrea i de Domènec Matheu, s’ha pogut identificar un tram de via romana que es pot identificar com la Via Augusta. Aquest fet ha permès constatar que per sota del carrer actual es troba conservat un tram d’aquesta important infraestructura viària d’època romana.
La Via Augusta va ser una de les majors i més importants infraestructures d’època romana. Més que una única via, es tractava d’una xarxa viària que comunicava el Pirineu amb Cadis amb més de 1.500 quilòmetres de calçada. Bastida sota el patronatge d’August entre el segle I aC i el segle I dC, per a la seva construcció els enginyers romans van estudiar el territori i van utilitzar criteris tècnics de màxima eficiència per configurar una xarxa viària que permetés desplaçar-se amb més agilitat. Aquesta configuració geogràfica tan estudiada va permetre moure’s més ràpidament pel territori i va suposar una millora molt important en el transport de mercaderies, fet que va repercutir beneficiosament en el creixement de l’economia romana.
En aquest sentit, els corredors viaris actuals, com l’AP7 o el corredor ferroviari mediterrani, s’han inspirat en aquesta infraestructura d’època romana, ja que aprofiten la mateixa lògica geogràfica que ja van identificar els enginyers romans fa més de 2000 anys.
El tram conservat es pot identificar com un ramal costaner que formava part d’aquesta gran xarxa viària, i que comunicava la ciutat romana d’Iluro (Mataró) amb altres ciutats de la costa com Bladae (Blanes), Baetulo (Badalona) o Barcino (Barcelona).
El traçat de la via va ser localitzat a Mataró per primera vegada al 1973 a l’encreuament entre el carrer de Joan Larrea i el Camí del Mig, on l’arqueòleg i historiador Marià Ribas va poder documentar un dels murs que delimitaven la via i part del seu paviment. Aquesta troballa va propiciar la inclusió del Camí del Mig dins la Carta dels vestigis arqueològics del terme municipal de Mataró i posteriorment la seva protecció com a jaciment arqueològic dins el Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic de Mataró.
Amb anterioritat a aquesta descoberta, l’any 1954, es va localitzar un primer tram de la via al Maresme, concretament a Can Vilalta a Vilassar de Mar, també gràcies a Marià Ribas. En aquest cas la seva identificació amb la Via Augusta no va deixar marge a dubtes, ja que es va trobar al seu lloc original un dels mil·liaris de pedra que marcava les milles de la via amb una inscripció que la identificava com a tal. Aquest tram de la via presentava característiques constructives i mides similars a la localitzada aquest any al Camí del Mig.
El tram identificat durant les obres del col·lector del Camí del Mig es troba a més de 3 metres de fondària, protegit per una gran aportació de terres que pertany al gran creixement urbà als anys 60, moment de la creació dels barris de Pla d’en Boet i de Peramàs. La fondària a la que es troba la via és el que ha permès la seva preservació excepcional.
Un altre fet que ha permès la conservació és la seva utilitat: la via es va continuar utilitzant al llarg dels segles ja que s’han documentat paviments que certifiquen aquest ús en època medieval i moderna. A banda d’això, les fotografies anteriors a la construcció del barri actual ens mostren el camí per on encara es circulava a principis dels anys 60. La configuració urbanística del barri va respectar en gran mesura el traçat d’aquesta via, per tant el carrer del Camí del Mig es un reflex directe d’aquesta infraestructura d’època romana.
L’estructura identificada durant les obres del col·lector presenta dos murs construïts amb grans blocs de granit que delimiten la via per la banda de mar i la de muntanya, generant un espai de 6,4 metres d’amplada. També conserva una part del ferm per on es circulava d’uns 5 metres d’amplada. La successiva superposició de capes de ferm i el seu ús continuat deixa entreveure les traces de circulació dels carros en desgastar el paviment en la forma de marques de les roderes que s’han pogut identificar arqueològicament.
Les dades arqueològiques extretes durant la intervenció encara estan en fase d’estudi, però demostren que per sobre de la via romana es van anar superposant altres vials entre els quals es pot diferenciar una fase datada entre segles XV i XVI amb un ferm de terra batuda, o una carretera empedrada pertanyent al segle XIX – XX.
L’arranjament del sistema de clavegueram i d’aigua potable al Camí del Mig ha estat una oportunitat única per documentar aquesta infraestructura d’època romana gràcies a la gran profunditat a la que es necessita soterrar aquests serveis.
Un cop es van finalitzar les tasques arqueològiques es va procedir a la protecció de les restes i al cobriment amb sorres per a la seva correcta conservació.
